Refugiats i el paper de les Universitats

El dilluns 3 de desembre vam poder assistir a una xerrada sobre la temàtica dels refugiats feta per la Fundació Autònoma Solidària (FAS) des d'una òptica relativament genèrica, però amb el principal objectiu de poder conèixer el programa d'acollida que duen a terme i quin paper té i/o haurien de tenir les Universitats, com a ens públic, en tot això.  

La FAS és una entitat sense ànim de lucre que exerceix d'enllaç entre la societat i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb tres àrees de treball diferenciades: 1) necessitats educatives específiques i diversitat funcional; 2) cooperació i educació pel desenvolupament; i, finalment, 3) programes socials i voluntariat. El programa d'acollida s'inclou en la segona àrea. 

Abans de començar a explicar el programa, però, primer hem de tenir en compte les dades bàsiques sobre l'àmbit dels refugiats i desmuntar alguns tòpics. Mitjançant la pàgina web Kahoot.it, vam fer un petit trivial de preguntes fonamentals sobre el tema (any de la convenció sobre refugiats, raons que justifiquen la demanda d'asil, principals procedència dels demandants d'asil a Espanya, xifres sobre regufiats a Espanya i a Europa -que es poden consultar fàcilment a masquecrifras.org-, etc.) que ens van ajudar a conèixer tot això. 

A continuació, se'ns explica l'estat de la qüestió en tres nivells: Europa, Espanya i Catalunya. A l'Estat espanyol, la situació no és gaire bona: devolucions en calent (és a dir, quan creuen la tanca a la frontera sud del país, se'ls retorna al Marroc, ignorant així els seus drets i la llei que en teoria prohibeix aquesta pràctica) que han provocat la rebuda de diverses sentències per a Espanya per part del tribunal europeu de drets humans, però que se segueixen ignorant, justificant el caràcter especial de Ceuta i Melilla recollit a la llei coneguda popularment com "Ley Mordaza". Pel que fa a Catalunya, només hi ha 200 places i el sistema està totalment col·lapsat. 

Dins d'aquest context, què pot fer la Universitat? Per començar, una dada: només un 1% de joves refugiats té accés a la universitat. A partir d'aquí, fem un exercici en què, en grups, hem de pensar propostes o idees que podria dur a terme la Universitat. Després de posar-les en comú, veiem que pràcticament totes les nostres propostes es recullen en allò que proposa Amnistia Internacional: 1) oferir beques; 2) proporcionar assessorament i més flexibilitat; 3) suport acadèmic; 4) advocar per visats estudiantils; 5) ser bons amfitrions. En definitiva, posicionar-se a favor de les persones refugiades aprofitant la situació de la Universitat com a ens amb un cert pes polític en les nostres societats, fer-ho el més fàcil possible per a les persones refugiades, oferir oportunitats i vincles entre els refugiats i diferents associacions o entitats i, en definitiva, acollir. 

El paper de la UAB

L'any 2015 a partir de la mobilització que es produí a partir de la mort del nen Alan Kurdi que causà gran impacte a Europa (durant un breu període de temps), les universitats catalanes publiquen conjuntament un manifest posicionant-se a favor dels refugiats mitjançant el hashtag #UniversitatRefugi. 

La reflexió que es fa a nivell de la UAB recull diferents punts:

-les migracions com a característica inherent als éssers humans 

-necessitat de dissenyar un programa que respongui a les mancances que tenen el sistema i les polítiques d'acollida existents

-enfortir el rol de les universitats a l'hora de produir un pensament crític, facilitar eines i donar una resposta contundent 

Aquests punts acaben formant el programa d'acollida (2016). Es firmà un conveni amb la Comissió Catalana d'Ajuda als Refugiats (CCAR) i la FAS adopta el paper de vincle entre la CCAR i la UAB. A partir d'això, s'obren 8 pisos de la Vila universitària per tal d'acollir persones sol·licitants d'asil (avui en dia ja en són 28). La FAS fa, d'una banda, intervenció directa amb aquestes persones; i, d'altra banda, tota la tasca de sensibilització, posicionament, etc. Les persones que viuen a la Vila es troben, dins de la fase de sol·licitud d'asil, en el punt d'acceptació de la petició d'asil (que no vol dir que s'acabi aprovant favorablement), per tant, poden ser acollits de forma temporal fins que es doni la resolució final (per a més informació sobre el procés de sol·licitud d'asil podeu consultar la pàgina del CCAR). 

Des de la FAS se'ls ajuda a familiaritzar-se amb l'espai fer servir els recursos que tenen disponibles. Els principals problemes que es troben són: homologació de títols i equivalències, incompatibilitat de terminis (la Universitat és molt rígida), poques places i manca de protocols i canals específics.