Entrevista amb Esther Bobé i Cristina del Pozo (MONDO PUFF)

MONDO PUFF

Dissenyadores: Esther Bobé i Cristina del Pozo

Com va sorgir la idea del disseny? Quines eren les motivacions i expectatives?

E: La idea surgió a partir de una lluvia de ideas en la que empezamos con propuestas muy diversas y acabamos escogiendo la que creíamos que tenía más interés y relación con el proyecto que se proponía. Las motivaciones fueron crear un producto que fuera reciclado y que aprovechara el máximo de materiales para poder deshacernos de los residuos que forman las armillas.

Has prioritzat el disseny o la reutilització (aspecte ecològic)?

E: Hemos priorizado la reutilización por encima del diseño, ya que creíamos que era más importante, ya que ese era el problema principal.

A qui va dirigit? Qui el produiria?

E: Este proyecto va dirigido tanto a personas que quieran ayudar comprándolo, como a los propios refugiados, ya que necesitan un sitio donde poder descansar que sea accesible a ellos. Lo producirian los propios refugiados, ya que es muy sencillo y solo necesitarían el material de las armillas, tijeras, hilos y maquinas de coser, el patronaje ya estaría hecho.

Què és el que més us ha motivat del projecte?

C: Hi havia com dos camins principals per fer el projecte, reduir tot el volum d’armilles que hi ha a les platges que ara mateix estan sencers però d’aquí a uns anys estaran desfets i contaminaran tota la Mediterrània; i la part d’intentar millorar la qualitat de vida que tenen els refugiats allà a Lesbos. Nosaltres quan ens ho van presentar va ser com a conflicte mediambiental, no com a conflicte social. Llavors, nosaltres teníem com a eix principal el tema medi ambient. Li vam donar la volta i vam buscar aquest component humà, per dir-ho d’alguna manera.

Quins resultats esperes d’aquest projecte, a nivell econòmic i social?

C: Els resultats que espero d’aquest projecte són més aviat a nivell social, el que buscàvem nosaltres al fer aquest projecte era que es produís i es pogués vendre per donar una ajuda econòmica als refugiats, però sobretot poder fabricar puffs perquè es quedessin allà a Lesbos i que ells els utilitzessin. Alhora, que si es venguessin hi hagués un vincle, que si tu compressis el puff, al veure’l pensessis directament amb aquesta gent que no està en la mateixa situació que tu i en la que podries estar ajudant si t’impliquessis una mica.
O sigui hi ha una part enfocada nostra societat, que el que busca és generar un impacte, el del “que està passant això i no ho estàs tenint en compte”; i, una altra part, a nivell social de donar-los alguna cosa per fer, que s’impliquin en una producció i després que a això que produeixin li puguin donar una utilitat. És com un moment de desconnectar de tots els problemes que tens per millorar i guanyar una mica de qualitat de vida.

¿Como diseñadora, sientes que tienes una responsabilidad social?

C: Es muy difícil esta pregunta. Creo que depende de cada persona y de la implicación que tú quieras darle al proyecto. Yo puedo decidir hacer el proyecto separándome totalmente de la parte humana y simplemente centrándome en los materiales y obtener un resultado. O puedo decidir indagar un poco en el contexto en el que me están metiendo e intentar que el producto que yo genere esté acorde con todas estas cosas. Que al final no sea solo una función sino una función acomodada en la persona. Creo que depende de cada uno, yo en este proyecto sí que me impliqué en la labor social, pero sin ninguna intencionalidad, es decir, desde el punto de vista de una persona que quiere ayudar y decido hacer un proyecto para esta gente, pero sin ninguna intención revolucionaria.

¿Y tuviste en cuenta las consecuencias?

C: Sí. Creo que cuando uno diseña algo siempre tiene que pensar en lo que luego puede salir de ese diseño, el uso que le va a dar el usuario y cómo va a afectar a la sociedad. Pero ya te digo, puedes estar preocupado sobre estas cosas o puedes pasar y buscar generar ingresos económicos y ya.

Com va ser la primera fase del procés? Com s’havia de pensar en què volíeu convertir les armilles?

C: Quan ens van presentar el projecte el primer cop es va donar molt ressò al fet que hi havia un conflicte no només humà sinó també mediambiental. Tenen unes costes que estan infestades d’armilles i s’havia d'intentar solucionar i d'una manera ràpida. Llavors amb la meva companya el que vam pensar va ser, el primer enfoc, va ser reduir el nombre d’armilles de la forma més ràpida i eficientment. 

Quina ha estat la teva voluntat alhora de pensar el disseny: prioritzar la màxima reutilització possible de les armilles o exclusivament l’estètica del disseny? Per què?

C: Jo tenia dues idees al cap. Amb la meva companya vam pensar que hi havia dos punts essencials: el primer era treure totes aquelles armilles de la platja el més ràpid possible, però també hi havia una part de pensar que aquesta gent no està en una situació que sigui còmoda, sinó que estan com poden, tots ficats en camps de refugiats i no estan en una situació confortable. Per tant, generem un producte que no només es pugui vendre, sinó que, en cas de que te’l puguis quedar tu a l’illa, et doni per desconnectar una mica, et doni un ambient més de confort. Quan tu penses en una situació en la que hi ha un puff pel mig, penses en una reunió d’amics en la que tothom està xerrant i a la seva bola, llavors, que et puguis quedar un puff i tenir-lo allà, potser et millora una mica la qualitat de vida. I això era una de les coses que buscàvem.

Al realitzar el vostre projecte, què ha tingut més preferència: la funcionalitat o l’estètica? I per què?

C: La funcionalitat, totalment. Diguéssim que com que ja se’ns marquen els materials amb els que hem de treballar, l’estètica va totalment vinculada a les armilles. Es podrien fer millores però, està la base establerta. Llavors, es busca molt la funcionalitat, perquè en el nostre projecte concretament tenim la intenció que, no només ho puguin aprofitar les persones a qui se’ls ven, sinó que es pugui utilitzar també allà, a l’illa de Lesbos.

Quin és el propòsit del teu disseny? A qui va dirigit el teu projecte? (comercialització, sensibilització, ús dels propis refugiats)

C: A veure, nosaltres en el moment que ens diuen que s’ha de comercialitzar vam buscar el component dels refugiats. Vam pensar que si ja que ho fabriquem, conservem algun puff a l’illa, llavors sí que volíem fer una conscienciació social a l’hora de vendre’l, però una mica la idea principal era fabricar-ho perquè es quedés allà i pogués ajudar d’alguna manera.

Creiem que pel producte que és potser és més difícil de comercialitzar i potser no arriba a tanta gent, per això volíem tenir aquesta imatge de “tu estàs fent servir aquest puff en la teva societat i la teva comoditat i sense cap problema, però aquest puff també l'està utilitzant altres persones en un camp de refugiats en unes condicions que no són les que haurien de ser.”

Quin és el missatge que pretén transmetre?

C: Un poco la idea que queríamos que se viera es que las cosas que uno puede utilizar aquí en Barcelona, por ejemplo, o en un ciudad importante, también se pueden utilizar en sitios donde las condiciones no son tan buenas. Es decir, yo puedo estar aquí en una terraza sentada en un puff, pero también puedo coger ese puff y estar en un sitio donde las condiciones no son favorables. Era un poco eso, la igualdad.

Quina importància té l’impacte ecològic en el teu prototip?

C: Diguéssim que la vessant ecològica en el nostre projecte era una de les claus, perquè quan a nosaltres se’ns va presentar el projecte, sí que se’ns va presentar tota la part humana, sí que se’ns va contextualitzar, però era un problema ambiental el que s’intentava solucionar. Llavors amb el puff el que busquem és intentar en un sol producte, incloure el màxim nombre d’armilles possibles i així reduir el més ràpid possible el nombre d’armilles a les platges.

¿En qué te inspiraste al diseñar el proyecto?

C: La verdad es que teníamos dos ideas básicas: una era que el producto al final lo pudieran utilizar tanto en los sitios donde se vendiera, como que se pudiera utilizar en la propia isla para dar cierta comodidad a la gente que está allí.Y la otra idea que nos inspiró para hacer el proyecto era intentar reducir el mayor número de chalecos lo más rápido posible, es decir, meter en el proyecto tantos chalecos como fuera posible, en un solo puf contemplar muchos chalecos.

¿Y cómo llegaste a eso?

C: La verdad es que nos contaron que en el día a día los refugiados allí no tienen mucho que hacer, y la situación tampoco es cómoda, es decir, sí que tienen los campos que están un poco adaptados a ellos, pero no son situaciones cómodas. Entonces pensamos que un puf es algo que tú vinculas a una reunión en la que estás muy informal y muy cómodo, y que un puf podría ser para que ellos lo tuvieran y en un momento pudieran relajarse un poco más, pudieran sentarse allí y darle uso.

Quina creieu que és la finalitat del projecte general? (Incloent els prototips, l’exposició, la conferència...) 

C: En un principi, quan ens presenten el projecte, nosaltres el que relacionem directament és intentar fer una mica millor la vida dels refugiats. Ja sigui aportant diners amb la venda dels nostres productes, com que ells es puguin quedar algun producte que ells facin per millorar una mica la seva vida, com seria el puff, per tenir-lo allà i seure quan puguis. Però a mesura que va avançant el projecte el que ens adonem que és vital i és el que busca AMB és donar-li visibilitat a tota la situació i ens comenten que el més probable és que els productes no es quedin allà a l’illa i que simplement serveixi com per fer campanya de que estan allà i que aquesta és la situació.

¿Tienes alguna conexión personal con algún refugiado? Si es así, ¿cómo te ha influido en este trabajo? ¿Crees que de haber ese conocimiento previo habrías cambiado el proyecto?

C: No, la verdad es que cuando nos presentaron el proyecto sí que había oído hablar de la situación y de las condiciones en las que estaban los refugiados. Pero realmente por mucho que alguien te hable de una situación, no te haces una idea hasta que no te enseñan unas imágenes, hasta que no viene alguien que lo ha vivido de primera mano y que te cuenta que no es una situación fácil y no, al principio no tengo referencias. Pero a medida que el proyecto fue avanzando, se nos fueron presentando gente que había vivido allí, que ha estado allí y fuimos conociendo un poco la situación.

C: Creo que el proyecto en sí no, porque nuestro proyecto no va sobre una ayuda directa a los refugiados, porque al final lo único que aportamos es un posible dinero. Pero sí que hubiera cambiado mi actitud desde el principio. Quizá hubiera intentado implicarme más a nivel humano, que es algo que no tenías muy en cuenta, simplemente hacías tu proyecto.