Entrevista amb Júlia Lloveras i Joan Garcia (LECO)

LECO

Dissenyadors: Júlia Lloveras i Joan Garcia 

Què és el que més us ha motivat del projecte?

El que més em motivava era que és un projecte que es duu a terme a la realitat, és molt tangible. Fins ara no n’havíem tingut cap.

Quins resultats esperes d’aquest projecte, a nivell econòmic i social?

Realment costa de valorar perquè el nostre projecte estava molt basat en el reaprofitament del material, va ser una mena d’enfoc més cap a l’ecològic que no cap a allò social, encara que vagin lligats. Aleshores, a nivell econòmic simplement el que pogués arribar a recaptar AMB per ajudar als camps de refugiats i a nivell social el que buscàvem amb la transformació del material. Era com veure les armilles com un residu, no afegir-li molt de simbolisme perquè quan entràvem en el simbolisme a l’hora de crear un producte que venia d’una situació conflictiva, haver d’elaborar un producte de màrqueting ens creava conflicte. Aleshores el fet d’agafar-ho des del punt de vista material netejava de simbolisme afegit i per tant a nivell social el missatge que donaria seria de reaprofitament ecològic per resoldre una situació medioambiental.

A nivell econòmic el nostre producte no era en sí un producte sinó un material que tenia moltes possibilitats. O sigui l’important del nostre projecte és que al oferir aquest material obríem la possibilitat que les persones refugiades poguessin fer el que elles volien a partir d’aquest material, com posar-hi un input de creació per part seva, que si una carpeta, una funda d’ulleres, etc., però estava obert. Aleshores el benefici econòmic que se’n podia treure no el vam poder marcar molt perquè era un projecte que era bastant obert.

¿Crees que como diseñadora tienes una responsabilidad social?

Sí, desde que me metí en diseño tuve la sensación de que estaba diseñando pero no tenía una base teórico-práctica para saber por qué estoy diseñando, para qué y quién estoy diseñando, qué estoy diseñando, etc. A raíz de esto, me he puesto en antropología y ahora estoy viendo que no es solo eso sino tener en cuenta en tu proyecto qué efectos puede tener, ver más allá de lo que estás diseñando, por qué y para qué, sino que esto, sin que tú lo puedas saber en un principio, qué marcos de sentido puede activar. Y justo en este proyecto es algo que se tenía que tener muy en cuenta. Yo no concibo el diseño sin su parte social. Para mí es más fácil ver escapar de la responsabilidad social al arte que al diseño, porque el diseño está muy ligado a la producción y entonces se me hace muy difícil verlo escapar de la responsabilidad social, creo que aunque estés en un proceso creativo tienes que tenerlo en cuenta, se me hace muy difícil separarlo.

Com va ser la primera fase del procés? Com s’havia de pensar en què volíeu convertir les armilles?

La primera fase, sobretot, buscar informació sobre el conflicte, i un cop tenim més o menys el conflicte clar, pensar quines implicacions podia tenir certa idea, quins marcs podia activar un cert producte o un altre per pensar quina idea era més adequada o menys controvertida per nosaltres. Per a mi aquesta va ser la part més difícil del projecte: un producte de marketing fet de residus d’un conflicte social era bastant difícil d’agafar jo crec, aleshores després de donar-li moltes voltes, començar a pensar idees i posar-les tota l’estona en crisi.

Empezamos a partir de pensar e intentar buscar una idea, lo que pasó es que después con la idea que tuvimos que era básicamente ver qué podíamos hacer. Digamos que la manera que llegamos a nuestra idea no fue a través del método de pensar con el cerebro, sino pensar con las manos. Nos pusimos en el taller, con pruebas con el material, y entonces descubrimos como esta posibilidad y a raíz de allí nació nuestro proyecto. Encontramos esta posibilidad y entonces experimentando qué posibilidades daba, y qué posibles usos como objeto y como salía.

Quina ha estat la teva voluntat alhora de pensar el disseny: prioritzar la màxima reutilització possible de les armilles o exclusivament l’estètica del disseny? Per què?

La reutilització dels materials. Vam agafar el projecte de la manera més pragmàtica possible: tenim un problema de residus, anem a solucionar-lo.

Al realitzar el vostre projecte, què ha tingut més preferència: la funcionalitat o l’estètica? I per què?

Diria que en el nostre projecte van de la mà. Sí, perquè vam estar divagant entre coses més conceptuals i coses més pràctiques i al final, vam decidir aferrar-nos a coses més pràctiques perquè ens suposaven menys controvèrsia dins la situació. I al final, encara al nostre projecte l’estètica és una part interessant, jo crec que funcionalitat i estètica van de la mà, perquè al treballar sobre el material ja busques que sigui funcional, però que a la vegada tingui una bona aparença.

Quin és el propòsit del teu disseny? A qui va dirigit el teu projecte? (comercialització, sensibilització, ús dels propis refugiats)

La finalitat principal del nostre projecte era reaprofitar el material com a un residu, va ser una manera d’escapar de les contradiccions que se’ns creaven de caràcter social. No ens basàvem en el fet econòmic, sinó que ho plantejàvem en quant a reaprofitament. Tenim un residu que és un problema mediambiental, anem a resoldre aquest problema, intentant aprofitar al màxim aquest material transformant-lo i després un afegit era donar a les persones refugiades l’oportunitat que fessin amb aquest nou material el que volguessin si tenien noves idees.

Quin és el missatge que pretén transmetre?

Realmente nuestro proyecto no hacía mucho hincapié en la parte social, porque nos crea mucha controversia el hecho de ser un objeto de marketing que venía de una situación de conflicto. Quizá fue un poco que no supimos encontrar la manera de encajarlo, quizá hay un proyecto que lo encaja super bien y no tiene contradiccions. Entonces el nuestro parte mucho del reaprovechamiento de material, no pretende olvidarse de su situación pero el mensaje principal es que había un residuo y había que hacer algo para que dejase de serlo.

Quina importància té l’impacte ecològic en el vostre projecte?

En el nostre projecte ha tingut un paper primordial. Vam allunyar-nos una mica, no ficar-nos molt en el conflicte social que hi ha havia darrera, vam voler agafar el projecte des d’una perspectiva molt pragmàtica que justament era la reaprofitació del material. Aleshores intentàvem fer com un projecte que el principal fos el reaprofitament del material.

¿En qué te inspiraste al diseñar el proyecto?

Nosotros la referenciación que hicimos fue buscar otras campañas de ONGs y después tampoco fue un proyecto en el que viésemos muchas referencias antes, no tenía muchos precedentes.

Primero era pensar en el conflicto y en las controversias que nos creaba el proyecto. Después a raíz de esto intentar pensar ideas de productos que cumplieran la función que se nos pedía y que nos pareciera que tenían una concordancia que no crearan mucha contradicción. Fue a partir de eso, y después que nosotras lo que hicimos fue trabajar a partir del material, entonces una vez tuvimos la primera idea, en vez de pensar con la cabeza lo que hicimos fue trabajar a través del material y pensar con las manos. Descubrir realmente que el material se puede reaprovechar de una manera muy interesante, y entonces como vimos esa posibilidad que no había salido en ninguno de los proyectos pensamos que era interesante y lo cojimos desde allí.

¿Pensando en los usos que se le darían aquí o allí? Lo digo, porque muchos proyectos se han centrado en el uso que se les daría allí?

Bueno, una premisa de la AMB en realidad era que se pudiera usar, o sea, que se pudiera vender aquí, hubo personas que esta premisa, que en verdad era principal, no las acabaron de concordar, y por eso hicieron proyectos para allí, pero en principio la premisa eran cosas de aquí, nosotros lo pensamos así.

Sí dejamos la posibilidad de hacer nuevos objetos, porque creemos que era importante que las personas de allí tuvieran su implicación o a la hora de crear con este material. Que no como que nosotros te decimos todo lo que tenemos que hacer, no nos gustaba.

Quina creieu que és la finalitat del projecte general? (Incloent els prototips, l’exposició, la conferència...)

A veure, et seré sincera, crec que bàsicament és donar bona imatge de l’AMB. Així, crec que poden tenir un interès genuí en realment realitzar projectes socials, però algunes de les coses que ens han fet veure, em dóna la sensació que a part de l’interès genuí en fer quelcom social, hi ha molt d’interès de quedar bé. De donar bona imatge de l’AMB.

Crítiques al projecte i l’AMB?

Aquest projecte ens ha portat controvèrsia des del principi no només perquè la temàtica que tractava era difícil de tractar, sinó també per una mica com estava plantejat. Al principi no es posen les pautes que has de seguir per dissenyar i era un ‘briefing’ bastant obert, demanaven molta cosa pel temps que s’oferia, i per la recompensa, per dir-ho d’alguna manera . Aleshores, també de de l’AMB ens van dir que podíem fer projectes molt creatius, a les hores nosaltres fem la feina —que la fem perquè està emmarcada dins d’un treball de classe— i després d’això dins del treball de classe ens trobem amb els resultats. La qüestió és que el guanyador del concurs d’idees va ser un clauer, que no menys però per arribar a la idea del clauer els meus companys han hagut de ser astuts per veure que el que realment volia l’AMB no eren projectes creatius sinó projectes que venguessin, no projectes que reaprofitessin el material el millor possible, sinó un projecte que realment optimitzés el guany per realment poder millorar els camps de refugiats.

Aleshores crec que des del meu parer hi havia un problema de plantejament de la proposta, però alguns companys van saber veure el que buscava l’AMB i per això van fer una proposta adient. Després també en algun moment hem sentit que des de l’AMB s’ha valorat poc la nostra feina, perquè els que vam quedar finalistes se'ns va proposar de també anar a Lesbos, però amb un pacte una mica estrany, o sigui, dues setmanes abans del viatge, no estaven les dates fixades, volien que ens paguéssim la meitat del viatge però encara no se sabia quina part o no quina i a més dues setmanes abans del viatge ens demanaven si podíem crear nous projectes per portar a Lesbos. Això fou una total desconsideració del que comporta fer un projecte, de tota la feina que hi ha al darrera i per tant a algunes persones ens va semblar una no valoració de la feina ja feta.

La iniciativa està molt bé i que deixin participar als estudiants també, l’únic que hem tingut la sensació que la feina que hem fet potser no ha estat valorada del tot. S’hauria de mirar des de l’AMB com realment gestionar un projecte de disseny i l’esforç que implica.