Entrevistes als dissenyadors
El passat 16 de novembre vam fer una trobada amb alguns dels dissenyadors dels prototips de l'exposició que inaugurem el 17 a la biblioteca d'Humanitats de la UAB. Aquí us deixem un primer tast del que ens van dir!
Com va sorgir la idea del disseny? Quines eren les motivacions i expectatives?
Branca Rabelo i Christiane Hilmer (Boat Night Lamp): La idea del proyecto era llevar un mensaje a través de un juguete que durante la noche se transforma en una luminaria. Queríamos que la historia fuera contada para todo el mundo y principalmente para los niños. De forma simbólica y lúdica, el barquito llevaría esta historia.
Pol Herranz (Boia Marina): La idea del disseny que vaig realitzar va sorgir a través d’una sèrie de prova i error amb les diferents idees que tenia en ment. Finalment, vaig pensar que era convenient plasmar algun rastre de les armilles al prototip. Les motivacions van ser una mica el poder treballar un projecte que sabem que un cop finalitzat seria jutjat i valorat amb la finalitat d’ajudar als més necessitats. Les expectatives creia que era convenient primer ajudar, que no pas treure un benefici del projecte.
Ainhoa Arias (Good Winds): La idea del disseny principal sorgeix de la necessitat de reunir tots els residus generats per l'arribada dels refugiats a l'illa de Lesbos (com ens van encarregar a la proposta per part de AMB). També, com a punt important, la necessitat de crear un producte que promogués la visibilització de la situació, que la gent vegi el que passa a Lesbos i pugui arribar a solidaritzar-se amb la causa. Ja que són unes banderes per penjar, el nostre objectiu és que la gent les faci servir per penjar als balcons i mostrar que dóna suport a la causa i animar altres persones a fer-ho.
Oleguer Amill (Keep Up): Va sorgir després de fer una tria dels diferents objectes que es podien fabricar amb els materials que teníem.
Janis Gómez i Ivet del Río (Walk'em): La idea va sorgir de la necessitat de trobar un producte que fos fàcilment comercialitzable al nostre país principalment, i en general a la resta dels països del primer món; i que alhora pogués ser aprofitat pel propi benefici dels refugiats de l'illa de Lesbos. En realitat, la idea de fer unes sandàlies va ser producte d'una ‘brainstorming’, en el qual van sortir idees molt diferents i és la que més ens va convèncer, per viabilitat comercial bàsicament. A partir del moment en el que va néixer la idea de fer un calçat, de seguida vam pensar de quina tipologia es tractaria, i vam plantejar la idea de fer un calçat versàtil, que fos un mix entre una sabata, una bota i una sandàlia, i que fos, també, convertible en qualsevol d'aquestes en funció de la necessitat de l'usuari en el moment, tenint en compte possibles variants climatològiques, sobretot. Al final on volíem arribar era a fer un calçat funcional, còmode, estètic i elaborat en la seva totalitat de materials 100% reciclats provinents dels residus generats per les armilles i les barques salvavides dels refugiats. I si aconseguíem tot això, centrar-nos sobretot en la comoditat i l'estètica del producte, que al final és el que més acaba venent.
David Casamian (WAY): El briefing que nos pasaron para este proyecto fue que hay montañas de chalecos próximos a ser un problema medioambiental y muchos refugiados que quieren manufacturar los chalecos en su beneficio. Mi motivación principal para crear este producto fue la de eliminar de la manera más rápida posible todos los chalecos abandonados. Unas 400000 uds.
Has prioritzat el disseny o la reutilització (aspecte ecològic)?
Branca Rabelo i Christiane Hilmer (Boat Night Lamp): Se trata de un proyecto para reutilizar un producto que ya no tiene más uso. Con certeza el aspecto ecológico, de reaprovechamiento, fue muy importante. Pensamos en usar todos los elementos del chaleco: el tejido de nylon, la espuma de su interior y las cremalleras, que estarían en el embalaje. Es muy difícil con un solo producto resolver la cuestión de miles de chalecos amontonados en la isla. Nuestro objetivo era hacer un producto barato, que pudiera venderse por aproximadamente 10 euros y que pudiera convertirse en un símbolo para la campaña de concienciación de este problema.
Pol Herranz (Boia Marina): Crec que les dues coses les he posat en un mateix conjunt, ja que el disseny està extret completament de l’armilla, tenint en compte com a principal norma la reutilització de les armilles.
Ainhoa Arias (Good Winds): Quant a la priorització, nosaltres centrem la reutilització de la roba de les armilles i les seves corretges i tancaments de clic per poder confeccionar les banderoles. Sabíem que podia haver-hi més d'un projecte guanyador o finalista que s'arribés a realitzar, i que hi havia companys que utilitzaven en grans quantitats l'escuma de les armilles, així que vam pensar que no utilitzar l'escuma donaria motiu al fet que uns altres poguessin usar-la. Per tant, pensem que hem jugat entre disseny i reutilització intentant crear un producte que cridés l'atenció i a més ajudant a un problema.
Oleguer Amill (Keep Up): La idea era substituir un producte que s’utilitza habitualment, ja sigui en hostaleria o a nivell particular, i produir-lo únicament amb materials extrets de les armilles per tal de aprofitar-les
Joan Mestres i Nil Moragas (Orange Ball): El nostre projecte prioritza totalment la reutilització, utilitzant la major quantitat de material possible de l'armilla.
Janis Gómez i Ivet del Río (Walk'em): Jo crec que a parts iguals. És a dir, ens hem preocupat molt de què fos un disseny coherent en relació als materials que hem utilitzat. He de remarcar que el disseny va subordinat als materials i a la seva producció, perquè ens van passar pel cap molts dissenys i moltes tipologies que al final els vam descartar per la dificultat de producció o per la limitació dels materials. El material en aquest cas és molt important perquè és el que és, no pots fer-te'l a mida segons les necessitats del teu disseny, sinó que és al revés gairebé, és a dir, dissenyes en funció als materials dels que disposes. El nostre problema va estar en la producció. Amb els recursos dels que disposen al camp de refugiats, és molt complicat realitzar un calçat d'una mínima qualitat. El que ells buscaven era una producció totalment artesanal i amb el mínim de materials addicionals, i no ho vam acabar d'aconseguir, perquè una sola de sabata, sense anar més lluny, ha de complir unes propietats que la tela i les cintes de les armilles no t'acaben de donar, per això vam optar per utilitzar la goma de les barques inflables. Al final tens el temps que tens i segur que li donaríem més voltes al projecte per acabar de pensar-lo.
David Casamian (WAY): Primero estuve pensando en objetos que usasen materiales parecidos. Me decidí por una tienda de campaña porque era grande y podía utilizar casi el 90% de los materiales del chaleco: tela, cintas, espuma, cordones, etc., y casi se podría eliminar por completo la montaña de chalecos. Cada tienda necesita unos 12 ó 15 chalecos, dependiendo de la talla. La manufactura de la tienda de campaña precisa de la técnica de Patchwork (cortar todos los chalecos con plantillas, y unirlos junto a las demás partes). El dilema que me surgió con este producto es que la confección necesitaba mucho tiempo, el tiempo es dinero para una producción industrial pero si se produce en los campos de refugiados es viable.
Com va sorgir la idea del disseny? Quines eren les motivacions i expectatives?
Branca Rabelo i Christiane Hilmer (Boat Night Lamp): La idea del proyecto era llevar un mensaje a través de un juguete que durante la noche se transforma en una luminaria. Queríamos que la historia fuera contada para todo el mundo y principalmente para los niños. De forma simbólica y lúdica, el barquito llevaría esta historia.
Pol Herranz (Boia Marina): La idea del disseny que vaig realitzar va sorgir a través d’una sèrie de prova i error amb les diferents idees que tenia en ment. Finalment, vaig pensar que era convenient plasmar algun rastre de les armilles al prototip. Les motivacions van ser una mica el poder treballar un projecte que sabem que un cop finalitzat seria jutjat i valorat amb la finalitat d’ajudar als més necessitats. Les expectatives creia que era convenient primer ajudar, que no pas treure un benefici del projecte.
Ainhoa Arias (Good Winds): La idea del disseny principal sorgeix de la necessitat de reunir tots els residus generats per l'arribada dels refugiats a l'illa de Lesbos (com ens van encarregar a la proposta per part de AMB). També, com a punt important, la necessitat de crear un producte que promogués la visibilització de la situació, que la gent vegi el que passa a Lesbos i pugui arribar a solidaritzar-se amb la causa. Ja que són unes banderes per penjar, el nostre objectiu és que la gent les faci servir per penjar als balcons i mostrar que dóna suport a la causa i animar altres persones a fer-ho.
Oleguer Amill (Keep Up): Va sorgir després de fer una tria dels diferents objectes que es podien fabricar amb els materials que teníem.
Janis Gómez i Ivet del Río (Walk'em): La idea va sorgir de la necessitat de trobar un producte que fos fàcilment comercialitzable al nostre país principalment, i en general a la resta dels països del primer món; i que alhora pogués ser aprofitat pel propi benefici dels refugiats de l'illa de Lesbos. En realitat, la idea de fer unes sandàlies va ser producte d'una ‘brainstorming’, en el qual van sortir idees molt diferents i és la que més ens va convèncer, per viabilitat comercial bàsicament. A partir del moment en el que va néixer la idea de fer un calçat, de seguida vam pensar de quina tipologia es tractaria, i vam plantejar la idea de fer un calçat versàtil, que fos un mix entre una sabata, una bota i una sandàlia, i que fos, també, convertible en qualsevol d'aquestes en funció de la necessitat de l'usuari en el moment, tenint en compte possibles variants climatològiques, sobretot. Al final on volíem arribar era a fer un calçat funcional, còmode, estètic i elaborat en la seva totalitat de materials 100% reciclats provinents dels residus generats per les armilles i les barques salvavides dels refugiats. I si aconseguíem tot això, centrar-nos sobretot en la comoditat i l'estètica del producte, que al final és el que més acaba venent.
David Casamian (WAY): El briefing que nos pasaron para este proyecto fue que hay montañas de chalecos próximos a ser un problema medioambiental y muchos refugiados que quieren manufacturar los chalecos en su beneficio. Mi motivación principal para crear este producto fue la de eliminar de la manera más rápida posible todos los chalecos abandonados. Unas 400000 uds.
Has prioritzat el disseny o la reutilització (aspecte ecològic)?
Branca Rabelo i Christiane Hilmer (Boat Night Lamp): Se trata de un proyecto para reutilizar un producto que ya no tiene más uso. Con certeza el aspecto ecológico, de reaprovechamiento, fue muy importante. Pensamos en usar todos los elementos del chaleco: el tejido de nylon, la espuma de su interior y las cremalleras, que estarían en el embalaje. Es muy difícil con un solo producto resolver la cuestión de miles de chalecos amontonados en la isla. Nuestro objetivo era hacer un producto barato, que pudiera venderse por aproximadamente 10 euros y que pudiera convertirse en un símbolo para la campaña de concienciación de este problema.
Pol Herranz (Boia Marina): Crec que les dues coses les he posat en un mateix conjunt, ja que el disseny està extret completament de l’armilla, tenint en compte com a principal norma la reutilització de les armilles.
Ainhoa Arias (Good Winds): Quant a la priorització, nosaltres centrem la reutilització de la roba de les armilles i les seves corretges i tancaments de clic per poder confeccionar les banderoles. Sabíem que podia haver-hi més d'un projecte guanyador o finalista que s'arribés a realitzar, i que hi havia companys que utilitzaven en grans quantitats l'escuma de les armilles, així que vam pensar que no utilitzar l'escuma donaria motiu al fet que uns altres poguessin usar-la. Per tant, pensem que hem jugat entre disseny i reutilització intentant crear un producte que cridés l'atenció i a més ajudant a un problema.
Oleguer Amill (Keep Up): La idea era substituir un producte que s’utilitza habitualment, ja sigui en hostaleria o a nivell particular, i produir-lo únicament amb materials extrets de les armilles per tal de aprofitar-les
Joan Mestres i Nil Moragas (Orange Ball): El nostre projecte prioritza totalment la reutilització, utilitzant la major quantitat de material possible de l'armilla.
Janis Gómez i Ivet del Río (Walk'em): Jo crec que a parts iguals. És a dir, ens hem preocupat molt de què fos un disseny coherent en relació als materials que hem utilitzat. He de remarcar que el disseny va subordinat als materials i a la seva producció, perquè ens van passar pel cap molts dissenys i moltes tipologies que al final els vam descartar per la dificultat de producció o per la limitació dels materials. El material en aquest cas és molt important perquè és el que és, no pots fer-te'l a mida segons les necessitats del teu disseny, sinó que és al revés gairebé, és a dir, dissenyes en funció als materials dels que disposes. El nostre problema va estar en la producció. Amb els recursos dels que disposen al camp de refugiats, és molt complicat realitzar un calçat d'una mínima qualitat. El que ells buscaven era una producció totalment artesanal i amb el mínim de materials addicionals, i no ho vam acabar d'aconseguir, perquè una sola de sabata, sense anar més lluny, ha de complir unes propietats que la tela i les cintes de les armilles no t'acaben de donar, per això vam optar per utilitzar la goma de les barques inflables. Al final tens el temps que tens i segur que li donaríem més voltes al projecte per acabar de pensar-lo.
David Casamian (WAY): Primero estuve pensando en objetos que usasen materiales parecidos. Me decidí por una tienda de campaña porque era grande y podía utilizar casi el 90% de los materiales del chaleco: tela, cintas, espuma, cordones, etc., y casi se podría eliminar por completo la montaña de chalecos. Cada tienda necesita unos 12 ó 15 chalecos, dependiendo de la talla. La manufactura de la tienda de campaña precisa de la técnica de Patchwork (cortar todos los chalecos con plantillas, y unirlos junto a las demás partes). El dilema que me surgió con este producto es que la confección necesitaba mucho tiempo, el tiempo es dinero para una producción industrial pero si se produce en los campos de refugiados es viable.
A qui va dirigit? Qui el produiria?
Branca Rabelo i Christiane Hilmer (Boat Night Lamp): Nuestro producto va dirigido sobre todo a todos los niños, pues es un juguete y por la noche puede adornar la habitación y dejar una luz cálida y acogedora mientras el niño duerme. La producción sería hecha por los refugiados que están actualmente en la isla de Lesbos y que colaboran en la ONG. Creo que juntamente con la producción era necesaria una gran campaña de divulgación y marketing, pues de esa forma el producto junto con su mensaje podría llegar a todo el mundo y ojalá que esta historia no se vuelva a repetir.
Pol Herranz (Boia Marina): El meu prototip va dirigit a ajudar, tant com es pugui, als refugiats, senyalitzant els llocs més difícils de les costes per evitar que les barques punxin. La Boia Marina, com tots els altres projectes, es té amb la idea de produir-los a la mateixa illa de Lesbos, en els camps de refugiats.
Ainhoa Arias (Good Winds): Va dirigit a totes aquelles persones que siguin sensibles a la causa i que, a més, vulguin visibilitzar-la i únicament "portar per bandera" (mai millor dit) la imatge de la solidaritat. Es produirien als camps de refugiats, tant persones que saben cosir com unes altres que no en sàpiguen i en podrien aprendre (ja que el nivell de costura de les banderes és bàsic), tant homes com dones del campament. També contemplem la idea que els nens escollissin els colors de les banderes i les seves combinacions i poder fer-los participar.
Oleguer Amill (Keep Up): Va dirigit a tothom que ho necessiti, ja siguin hotels, restaurants o particulars. El podrien produir els propis refugiats de Lesbos gràcies a la seva fàcil manufactura.
Joan Mestres i Nil Moragas (Orange Ball): El producte va dirigit als compradors, però en especial als nens petits, ja que ells potencien mes la idea del joc i la diversió. També per als pares que seran ells qui compraran el producte i empatitzar amb la situació que pateixen els refugiats.
Janis Gómez i Ivet del Río (Walk'em): Va dirigit a tothom. És un calçat unisex, amb tota la gama de talles. És una sandàlia que és molt senzilla, molt fàcil de posar i produïda pels refugiats sirians de l'illa de Lesbos.
David Casamian (WAY): El resultado sería un producto cercano a los 200€, destinado a un público específico europeo, promocionado a través de la ruta Eurovelo.
Janis Gómez i Ivet del Río (Walk'em): Va dirigit a tothom. És un calçat unisex, amb tota la gama de talles. És una sandàlia que és molt senzilla, molt fàcil de posar i produïda pels refugiats sirians de l'illa de Lesbos.
David Casamian (WAY): El resultado sería un producto cercano a los 200€, destinado a un público específico europeo, promocionado a través de la ruta Eurovelo.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada