Entrevista a Roger Vendrell i Álvaro Insenser (clauer salvavides)

CLAUER SALVAVIDES

Dissenyadors: Roger Vendrell i Álvaro Insenser

Què és el que més us ha motivat del projecte?

Al principi no estàvem molt motivats, però quan ens vam posar a fer recerca del tema et dius que vas a ajudar. Quan vam dissenyar el clauer, però, no crèiem que guanyaríem perquè ho vèiem com una tonteria, però clar, el que els interessava a ells era una cosa fàcil de produir i fàcil de vendre. Llavors allà quan vam començar a veure que tenia més bola vam decidir tirar-ho endavant i a veure què surt.


Quin és el propòsit del vostre disseny? A qui va dirigit el projecte? (comercialització, sensibilització, ús dels propis refugiats)

El nostre propòsit principal era la conscienciació. Donar a conèixer el problema a la gent. Aleshores era l’armilla i una targeta, on els refugiats expliquen la seva història. És com donar una segona vida a les armilles.

Quins resultats espereu d’aquest projecte, a nivell econòmic i social?

La idea d’això és guanyar diners que van per la pròpia ONG. Una altra cosa és que passi així. Després a nivell social, conscienciar, que és més difícil, perquè si, per exemple, vas a comprar això saps una mica la problemàtica, però de primeres una persona de carrer si veu això no ho comprarà. Abans feien els anuncis de la Creu Roja de “compra este lápiz” i el llapis almenys et serveix, això un clauer que només el compres si vols ajudar. Llavors la cosa és: has d’estar ficat al tema mínimament per comprar-lo. Em sembla que l’estan venent per 12 euros i tot això va cap a ells.Sobre el tema aquest econòmic allò que importa és que aquest projecte va guanyar perquè és una cosa fàcil de produir.Tenen 200.000 armilles em sembla que em van dir, i ells et volen fer entendre que el més ràpid és que s’ho treguin així de fàcil, però en veritat no. Vaig estar parlant amb uns altres i em van dir això com més temps ho tinguem aquí més diners podem treure. És com que van allargant el problema. A ells no els hi ocupa espai i per contaminació els hi dona igual. Llavors la cosa és aquesta, quan més puguin treure, perquè d’una armilla gran d’aquestes pots treure 25 clauers. Doncs quan més diners puguin anar traient...i allà és això. La ONG, en la meva opinió, és tot burocràtic, el que tregui més diners guanya i ja està, perquè les ONG’s ja no queden allà, s’han marxat totes, com a molt en queden 2 o 3.Els de l’AMB que són els que ho van organitzar van donar 200.000 euros perquè comencin a produir-ho tot. Ara van guanyant diners amb això, però trigaran en treure beneficis un anys o dos, em penso. Pensa que és una cosa que per començar a produir que és tan senzill que per fer-ne un tardes mitja hora o una horeta i quan vagin tenint més destresa aniran més ràpid, però l’has de vendre a 12 euros perquè sigui rentable.

¿Como diseñadores tenéis algún tipo de responsabilidad social?

Sí porque lo que diseñamos es lo que va a ver la gente y a partir de eso puedes cambiar y concienciar a la gente con el proyecto que hayas hecho.

¿Pensabais en las consecuencias del proyecto cuando lo diseñabais?

No, cuando nos presentaron el proyecto desde la escuela lo presentaron como “tenéis que hacer un diseño que sea chulo, estético”, pero después en las bases del concurso decía que tenía que ser una cosa que fuera fácil de vender, porque esto va de que el que lo vende gana, y que fuera para concienciar a la gente. Entonces yo diseñé eso, que es el que ganó, y por eso ganó, porque es fácil de vender y fácil de producir, pero de estética es sólo un chaleco.La idea era que allí está lleno de chalecos y la idea era deshacerte de eso lo más rápido posible, pero hay proyectos que en un año te puedes deshacer de eso rápido y luego está el mío, que vas a tardar cinco o seis años, que es lo que les interesa porque van a tener más tiempo para venderlos, van muy de ONG y no, eso está muy pensado, yo estuve ahí y no, cambia el panorama.

¿Cómo te sientes sobre eso?

Para ellos no es un problema que esté eso ahí porque está desierto, es una zona de guerra, imagínate, Iraq, igual, y a ellos les da igual que esté eso ahí. Ellos lo que van a hacer es ir ganando más dinero, que está bien porque te han dicho que todo va a los refugiados, pero otra irá a las ONG, y esto pues molesta un poco pero, ya no puedo hacer nada tampoco, yo he hecho el diseño y nada más, ni un euro tampoco, el viaje me llevé y ya está. No está bien.

Com va ser la primera fase del procés? Com s’havia de pensar en què volíeu convertir les armilles?

Primer era plantejar la problemàtica que hi ha a l’illa de Lesbos i segon com desfer-te de tot allò, i a partir d’aquells materials crear. Llavors jo el que vaig dissenyar va ser un clauer petit i a partir d’allò doncs anar reciclant. Jo vaig estar allà a l’illa i el problema que hi ha és que les armilles estan cremades del sol. Llavors és com es pot aprofitar millor del 100% d’una setena part. Havies de pensar com podies desfer-te d’aquests productes i sobretot com poder-ho vendre.

Quina ha estat la vostra voluntat a l'hora de pensar el disseny: prioritzar la màxima reutilització possible de les armilles o exclusivament l’estètica del disseny? Per què?

Si ho miressis des de l’aspecte de la nostra l’assignatura és pel disseny, però si ho mires per les bases del concurs, el que els interessava era desfer-se de les armilles i treure el major profit per vendre’ls, perquè tot això, al final són diners i del que se’n pugui treure més diners és el que guanyarà. Per això el nostre disseny era una cosa petita, fàcil de produir i ràpida de vendre. I és per això perquè ens va agradar.

Al realitzar el disseny del vostre projecte, què ha tingut més preferència: la funcionalitat o l’estètica? I per què?
Funcionalitat no seria perquè no té una funcionalitat diguem-ne física, és més l’estètica, perquè l’important d’aquest projecte és el que es veu, el que entra pels ulls i bàsicament perquè no té res més, és un clauer i ja està.

Quin és el missatge que pretén transmetre?

El missatge no l'hem de tenir molt en compte. M’interessa més l’objectiu que era conscienciar a la gent. Llavors, la idea era això, crear una ‘armilleta’, perquè tot això està fet a partir d’armilles grans. Jo crec que a la gent li costarà d’entendre, perquè de primeres ho veuran, la cosa és anar al costat de l'armilla una targeta que expliqui a la gent qui l’ha fet i la seva història, que la gent vegi la problemàtica perquè a la tele expliquen que això està arreglat, però això té per anys encara.

Quina importància té l’impacte ecològic en el vostre projecte?

La idea era fer una cosa que fos fàcil de produir, perquè l’havien de produir allà, i a vendre. Llavors vam estar mirant altre coses d’altres ONG’s com Creu Roja, que fa un clauer que és la típica creu, però és metàl·lica i clar ells no ho poden fer. Després se’ns va ocórrer a mi i al meu company fer una ‘armilleta’, que la pots vendre i és molt ràpida de fer. I llavors li vam afegir una cosa que és una ‘targeteta’ perquè de primeres tu si veus allò no tens ni idea d’on és allò ni res, llavors hi ha aquesta targeta escrita pel propi refugiat on explica la seva història.En el moment no em vaig preocupar, però ara que ho he vist doncs sí que estaria bé desfer-se de tot, però la majoria d’aquelles armilles ja no es poden reutilitzar per fer el projecte perquè els hi ha tocat tant el sol que la tela es desfà a la mínima. Només es poden reutilitzar els de sota perquè són els que estan més nous. Jo quan vaig començar el projecte m’il·lusionava poder ajudar, però al final acabes veient que això és més un tema polític que una altra cosa, però això aquí i a tot arreu.

¿En qué os inspirasteis al diseñar el proyecto?

Nos inspiramos en lo que vimos que hacían otras ONGs. Vimos los llaveros y como son una cosa que es fácil de hacer, de vender, de exportar e importar y encajaba en lo que pedían para el concurso.

Quina creieu que és la finalitat del projecte?

La finalitat era fer un producte que fos fàcil d’ importar i exportar i de vendre. El disseny no es va tenir en compte. I després la història que tenia darrera, per això vam fer l’armilla, que venia d’altres armilles.

¿Tienes alguna conexión personal con algún refugiado?

No, nada. Los conocí cuando fui a la isla.

¿Crees que de haber tenido relación con alguno o haber conocido a alguien, habrías cambiado el proyecto?

Yo creo que no porque es como, el proyecto no es un gran proyecto, pero les gustó y es una cosa que es fácil de hacer y de vender. Entonces lo van a vender y el dinero que sacan va para ellos, así que si hubiera hecho otra cosa yo creo que no hubiera llegado a tanto. También tengo la suerte de eso, de ganar e ir. Pero no, no lo hubiera cambiado.