Entrevista a Iliamite Bonfil (Valiente para emigrar)

VALIENTE PARA EMIGRAR

Dissenyadora: Iliamite Bonfil

Què és el que més us ha motivat del projecte?

El fet de poder ajudar amb tot això que està passant a l’illa de Lesbos. Per explicar tota aquesta situació i poder-los ajudar a tirar endavant amb les seves vides i poder acabar amb tot això.

Quin és el propòsit del teu disseny? A qui va dirigit el teu projecte? (comercialització, sensibilització, ús dels propis refugiats)

El meu projecte anava dirigit cap als refugiats i que ells el poguessin utilitzar. Ara que vaig anar cap a l’illa de Lesbos, penso que sí que els aniria bé comercialitzar-ho i poder guanyar ells mateixos els diners que recapten perquè la gent està estancada. Que la gent pugui seguir una mica amb la seva vida i que recuperin la sensació de control de les seves vides.

Quins resultats esperes d’aquest projecte, a nivell econòmic i social?

El resultat que espero és que els refugiats puguin recaptar alguns diners, tenir un petit sou per almenys poder sortir dels camps i poder voltar per les ciutats, tenir coses personals que en els camps no els permeten, ja que quan vam anar a l'illa, la gent no està conscienciada, no saben el que està passant dins la seva pròpia illa.

A nivell econòmic, el que fan els refugiats és fabricar productes motxilles, moneders, etc. i després els venen per internet i guanyen un petit sou. Quan vam anar a l’illa, al camp que està més destrossat, és horrible, la gent s’està desesperant perquè està tot el dia sense poder fer res, en una situació bastant precària. Espero que el mínim que puguin guanyar que serveixi per poder donar una mica d'ànim i per poder seguir endavant.

Com dissenyadora, creus que tens algun tipus de responsabilitat social?

Sí, jo crec que sí: l’impacte mediambiental, la contaminació, etc. M’agradaria poder ajudar amb materials reciclables, m’agrada molt treballar amb la fusta —de fet, el meu treball de recerca fou un disseny d’interiors amb material reciclat i fusta.

Vas pensar en les conseqüències del teu projecte?

Sí, més que conseqüències, penso que quan vam anar a Lesbos ens van ensenyar on era tot, on s’amuntegaven les armilles —el cementiri d’armilles—, i n’hi havia milions i milions. És quelcom que no pots tirar i l’únic que pots fer és reutilitzar-ho.

S’ha de conscienciar a la gent del que està passant i, sí, estem tots molt bé a casa, mirant per les notícies les guerres, gent sense casa, gent morint-se de gana i dius: “pobra gent”, i continues amb la teva vida. Crec que la gent hauria de mentalitzar-se i aportar alguna cosa. Com a dissenyador puc ajudar a conscienciar.


Com va ser la primera fase del procés? Com s’havia de pensar en què volíeu convertir les armilles?

Primer van venir els d’Open Arms a explicar-nos la situació que estan vivint allà a Lesbos: la gent arriba i dormen al terra mateix. Vaig pensar en això, que puguis dormir còmodament, i així com nosaltres quan anem de colònies i estem una setmana dormint sobre una estoreta doncs vaig pensar això. Va dirigit tant per als refugiats com per a la gent de fora, es pot utilitzar per anar a la platja, la piscina, etc.

Al realitzar el disseny del teu projecte, què ha tingut més preferència: la funcionalitat o l’estètica? I per què?

La funcionalitat. Quan van venir els d’Open Arms a fer la seva xerrada, ells van dir que la gent arriba allà i dorm on pot. O sigui, sobre el terra o apilaven com podien per fer una mica de cabana amb les armilles. Vaig decidir mantenir la forma de l’armilla salvavides per poder fer una estora, que és com un aïllant, perquè poguessin al menys dormir com, per dir-ho d’alguna manera, d’acampada.

El projecte va dirigit a ells, però també a la gent de fora, com nosaltres, amb la qual podem anar a la piscina o el que sigui. Llavors, es pot plegar com si fos una motxilla i queda un forat a dins on s’hi pot posar la jaqueta o qualsevol altra cosa.

Quin és el missatge que pretén transmetre?

Tots ens podem trobar en aquesta situació. Si ens passés a nosaltres també ens agradaria que allà on anéssim que ens poguessin ajudar i ens rebessin amb els braços oberts. El que caldria seria conscienciar a la gent d’això.

Quina importància té l’impacte ecològic en el vostre projecte?

L’armilla està feta de plàstic i no es pot reciclar, ja ho hem comprovat. El que hem de fer amb el plàstic és intentar reutilitzar-lo el màxim possible, per exemple, jo vaig aprofitar totes les peces de l’armilla salvavides, tant l’espuma de dins com la roba i les cintes.

En què et vas inspirar al dissenyar el projecte?

Quan ens van presentar el projecte de l’AMB, van fer-nos una xerrada els d’Open Arms, que es dediquen a fer rescats, i van dir que arribaven sense res, dormien com podien, sobre qualsevol cosa, i vaig pensar que, ja que jo quan arribo a casa tinc el meu llit, doncs que ells almenys puguin acomodar-se una mica. Arran d’això, vaig pensar amb unes estores, com quan anem de colònies a l'estiu, jo almenys dormo bé sobre l'estoreta i que, a l'hora de plegar-la, fos com una motxilla, que es pogués guardar fàcilment, encara que siguin petites.

Quina creieu que és la finalitat del projecte general? (Incloent els prototips, l’exposició, la conferència...). 

Crec que la finalitat és poder conscienciar a la gent del que està passant a l’illa de Lesbos, ja que, ni tan sols la gent de la illa mateixa no està prou conscienciada, no sap el que està passant al costat. I poder fer que la gent entengui què està passant i pugui ajudar en poder resoldre aquest fet. També, que ells mateixos puguin rebre l’ajuda que de veritat necessiten per poder tirar endavant i aconseguir una vida, la vida que es mereixen.

¿Tienes alguna conexión personal con algún refugiado? Si es así, ¿cómo te ha influido en este trabajo?

Yo soy de Haití y me adoptaron cuando tenía seis años. Por eso, como que me relaciono con la situación, porque me encontraba en un orfanato. Y sí, pensabas en encontrarte así.

Entonces es como que tu propia vida te relaciona con el proyecto. 

Sí, y cuando fuimos a Lesbos sí que ya vimos la situación; gente que llevaba allí años sin poder hacer nada.

¿Y esta experiencia personal influyó en cómo plantear el proyecto?

Sí, me gustaría pensar que sí. Pensé en ellos, en qué necesitarían y también en algo que pudiesen fabricar.

Ahora que has estado allí, ¿cambiarías algo del proyecto? 

No, pienso que se podría hacer un proyecto más grande de lo que es, que colaborando con terceros querría hacer algo más grande. Allí la gente dormía en barracones, plásticos. Se podría cambiar esto, cubrir más sus necesidades, ayudando, teniéndolos en cuenta. Y explicando lo que realmente es la situación para que la ayuda sea útil.